Els poemes que s’apleguen en CALÇOBRE, són fets des d’una mirada cap endins, com un examen interior, recollits entre els plecs del passat i les experiències viscudes, amb una capa prima de vernís perquè semblin pretesa-ment anònims. Formulats en segona persona del singular, s’hi pot sentir la veu que xiuxiueja dins seu com el murmuri d’una font que parla en el silenci i que a vegades malda per fer-se sentir.
Tots ells, els poemes, són decasíl·labs, setze versos cadas-cun, alternant la rima (assonant) femenina i masculina, tret de T’ATRAU EL ROSA i POTSER ÉS UN COMIAT que són en rima femenina íntegrament i NOCTURN, fet amb rima consonant.
