L’Aumon és un no-lloc on succeeix l’acte amorós, i la desavinença de dos. És una paradoxa del record dels mortals: totes les persones posen noms als llocs on han estimat. És humà, és comprensible. Ara… és necessari que n’hi hagi un de sol, o es multipliquen pels noms propis amb qui hem estat? Les baralles, les discussions, cal que siguin en places o carrers amb denominació i coordenades? Potser sí. Les guardem al cap -algunes, al ventre- i d’allà surten en frases curtes. “No em preguntis, encara fa mal”, us comentaran. L’Aumon us portarà als no-llocs on heu estimat, i als on vau deixar de fer-ho. Perquè, de fet, tots som d’aquí i de cap lloc, de l’Aumon que el record fixa i alhora esborra.
